Crear una agenda per a aquest 2024 no és una tasca fàcil. Aquí hi ha el nostre intent anual d’estructurar la incertesa, el desordre i centrar-nos en aspectes que són importants per als directius de les empreses, especialment dins de la indústria alimentària.
1.Confort amb ambigüitat
Les bones notícies sobre la darrera Conferència sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (COP28) de desembre 2023, és que els seus membres han reconegut la necessitat d’allunyar-se progressivament dels combustibles fòssils. Tot i això, els acords continuen sent poc concrets; en objectius, en temps, i grau de compliment. En definitiva, l’acord deixa molt de marge perquè els països marquin el seu propi ritme de desenvolupament sostenible, igual que estaran oberts a interpretar les mesures segons els seus interessos. Per això haurem de continuar operant sota un context d’incertesa i un seguiment regulador constant per complir amb els compromisos a curt termini, i adequar l’estratègia i operativa empresarial per poder complir els reptes a mitjà i llarg termini.
2.Els Químics que Mengem
Mentrestant, la circularitat dels envasos acapara totes les portades i debats, s’està parlant poc de les potencials migracions de substàncies que es troben en productes i envasos cap a les persones i entorn com són compostos perfluorats (PFAS).
L’Agència Europea de Substàncies Químiques (ECHA) està avaluant una proposta recolzada per agències ambientals de diversos països Europeus per restringir fortament la producció de més de 12.000 substàncies conegudes com a “químics per sempre”, inclosos els PFAS en productes i envasos per potencialment representar riscos per al medi ambient i la salut humana. La proposta vol minimitzar l’ús de PFAS, impulsant un canvi cap a solucions alternatives.
3.El Poder del Paper
Aquest 2023 ja hem viscut una revolució del paper al packaging, i sens dubte seguirem veient aquesta tendència en els propers anys. Prop del 40% del plàstic produït es destina a envasos d’un sol ús, per la qual cosa l’oportunitat de reduir-ne l’impacte substituint-lo per paper és gegantina.
La bona notícia és que el paper ja disposa d’altes prestacions antigreix, antihumitat, fins i tot oferint barreres davant de l’oxigen i la termosellabilitat, mantenint la seva provada alta taxa de reciclatge.
4.Reports de Sostenibilitat
Prepara’t per als nous requisits de reporting ESG
L’any 2024 prop de 50.000 companyies tindran la necessitat de crear i divulgar els nous informes de sostenibilitat. Això inclou empreses que no formen part de la Unió Europea però que tenen subsidiàries operant a la UE o que cotitzen en mercats regulats de la UE.
El reporting en sostenibilitat a nivell mundial està arribant gairebé al 100% entre les anomenades empreses N100; una mostra de les empreses més grans de diferents països. La tendència també és imparable entre les Fortune 500. Segons la nostra anàlisi, fa deu anys, el 65% d’aquestes empreses ja ho reportaven, i el 2023, aquest número ja se situa per sobre del 85%.
Davant d’aquest escenari, els consumidors augmentaran les expectatives i esperaran el mateix nivell de transparència i compromís per part d’empreses mitjanes i fins i tot petites, encara que no estiguin obligades a fer-ho.
5.Skinny Packaging
La pràctica de l’Skinny Packaging continuarà molt viva els propers anys convertint els envasos en més lleugers (ús de menys material), més purs a nivell de matèria primera per millorar la seva taxa de reciclatge (monomaterials), menys tintes (dissenys més nets), i amb tot això obtenir una major eficiència en l’àmbit logístic i també una millora en la rendibilitat.
6.El Consumidor Decideix
Les decisions d’embalatge sense validació del consumidor poden portar a fracassos evitables, com ara llançar al mercat un producte amb un preu que els consumidors no estan disposats a pagar (excessiu green premium). Un altre error comú és centrar-se només en reduir les emissions sense considerar la funcionalitat real del producte. Per exemple, una coneguda marca d’alimentació va llançar al mercat una nova línia de menjar preparat servit en safates de cartró recoberta de film plàstic pelable antigreix per poder separar els residus i així millorar la seva empremta de carboni. El problema va venir quan mesos després es van adonar que els consumidors no separaven els materials al seu dia a dia, a més de tenir una experiència complexa i negativa en obrir l’envàs. La marca va haver d’abandonar aquest tipus de safates i tornar a començar el projecte. El consumidor continua sent el centre a les empreses, i si volem assegurar l’èxit d’un nou envàs, cal validar-lo a través dels estudis i la recerca.
7.Greenfluencers
Els “Greenfluencers” són els nous influencers que exerceixen un paper clau en l’augment de les converses sobre canvi climàtic, assolint un màxim històric de mencions el 2023. Aquestes figures, com Carlota Bruna o Ana de Santos a nivell nacional, i Mikaela Loach o Sage Lenier a nivell internacional, promouen la consciència ambiental i contribueixen més a la consciència ambiental i contribueixen al consciència ambiental. Són els i les noves accionistes del planeta a tenir en compte per a qualsevol empresa o institució actual, ja que els consumidors de la Generació Z i els Millennials creuen que, si una marca es preocupa pel seu impacte sobre les persones i al planeta, són un 27% més propensos a comprar-la, cosa que demostra clarament el poder de la sostenibilitat per influir en les decisions de compra en aquest grup. Un nou grup dinterès a considerar en lelaboració de futures estratègies i plans dacció.
8.Greenwashing
Aviat podríem acomiadar-nos de la moda de claims com “Eco-Friendly” i similars al món de la comunicació, almenys a la Unió Europea. El Parlament de la UE està a punt d’aprovar noves regles que busquen prohibir l’ús de termes ganduls en productes i serveis, com ara “amigable amb el medi ambient”, “eco-friendly”, o “verd” entre molts altres.
Per aquesta raó, el 2023 passat, la mateixa Comissió Europea anunciava una nova proposta per establir criteris comuns contra el greenwashing i la informació mediambiental enganyosa. Es tracta de la “Directiva sobre al·legacions mediambientals” o “Proposal of a Directive on Green Claims”, en anglès.
Aquestes regulacions requeriran que les empreses donen suport a les seves afirmacions de sostenibilitat amb evidència sòlida. Tot i que aquestes normatives podrien donar als dissenyadors una oportunitat per impulsar pràctiques més ecològiques, sorgeix la pregunta de si seran suficients o si ens portaran a una nova era de llenguatge i estètica de “greenwashing”.
9.L’Arribada del Passaport Digital
Atès que el disseny del producte determina fins al 80 % del seu impacte ambiental durant el cicle de vida, es preveu ben aviat una regulació que estableixi els criteris mínims per a la seva circularitat, ús eficient d’energia i impacte medi ambiental.
L’actual “Regulació de Productes Sostenibles” (ESPR) representa una primera orientació i un marc d’actuació per a les empreses. Tot i això, el gran canvi es preveu per a finals del 2024 quan la Unió Europea reguli els “Passaports Digitals de Productes” (DPPs).
Els DPP proporcionaran informació sobre la sostenibilitat ambiental en escanejar el codi. Inclourà detalls com durabilitat, reparabilitat i contingut reciclat. Això ajudarà consumidors i empreses a prendre millors decisions i fomentar les reparacions i el reciclatge, a més de millorar la transparència sobre l’impacte ambiental i facilitar controls per a les institucions governamentals.
10.Del DIY (Do It Yourself) al DIT (Do It Together)
A l’hora de provocar canvis a nivell de sostenibilitat cal col·laborar, connectar amb altres participants amb el mateix objectiu per maximitzar-ne els resultats. I al món empresarial, aquest lideratge sovint ve agents externs com a noves associacions sectorials que fomenten la mobilització conjunta. Un exemple recent i significatiu és el projecte llançat per la plataforma Manufacture 2030 (M2030) que uneix empreses del mateix sector a reduir el 50% de les emissions per al 2030. Les majors cadenes de supermercats del Regne Unit, incloent Aldi, Asda, Tesco i altres ja han començat a col·laborar emissions dels supermercats.
Aquesta plataforma de descarbonització ofereix als proveïdors accés a projectes de bones pràctiques, eines educatives i serveis de suport, facilitant a les empreses la identificació i la implementació d’oportunitats per reduir-ne l’impacte ambiental.